Una de les conclusions del I Simposi Internacional realitzat a València al setembre de 2009 va ser el fet d’impulsar la creació d'un Premi Internacional per a la recerca del llibre de Francesch Vicent..

A continuació, hi ha un extracte de la taula redona sobre bibliofília i col·leccionisme en els escacs (24/09/2009), en la qual s'impulsa la creació del premi. 

** Van integrar la històrica sessió, a València, el dia 25 de setembre del 2009, els alemanys Lothar Schmid, Thomas Thomsen i Ulrich Schädler i els espanyols José A. Garzón, Josep Alió i José Mª Gutiérrez que apadrinaven la idea el gran historiador rus Yuri Averbakh.

EXTRACTE DE LA TAULA REDONA

Ara que cap persona sensata dubta de la importància de l'incunable de Vicent (el primer llibre d'escacs imprés al món) i del seu contingut (l'obra que atorgava al món els escacs moderna, amb totes les seues regles), des de València es preconitza “la trobada física amb el llibre”, davant de la certesa que almenys un exemplar ha arribat al segle XX.

Amb eixa finalitat, s’elaboraran unes bases que expliquen tots els detalls del premi i la seua quantia. Es reprén una idea que a finals del XIX l'escritor Josep Pin i Soler i José Tolosa y Carreras, li llancen a Marcelino Menéndez Pelayo. Segons la nostra opinió, si eixe premi s'haguera establit en aquell moment l'exemplar que es va vendre a Barcelona a principis del segle XX estaria ara en bones mans. La possibilitat de trobar este sant grial de la cultura valenciana, espanyola, és real en els nostres dies.

En Ruy López, tom IV, abril de 1899, Pàgs. 103-105, “Bibliografía”, el Dr. José Tolosa y Carrerras, torna al tema del llibre de Vicent:

“Va ser l'últim exemplar que va sobreviure (...), hem tingut una carta escrita recentment al Sr. Pin i Soler pel celebèrrim Menéndez Pelayo que diu “tampoc no he vist mai el llibre de Francesch Vicent, ni sé de ningú que haja tingut eixa fortuna”; si una principalitat literària tan il·lustre i influent, cap actual del cos d'Arxivers i Bibliotecaris d'Espanya..., sol·licitara del Govern un premi per a recompensar l'afortunat que aconseguira trobar el tractat de Vicent, potser açò donaria bons resultats. El llibre té verdadera importància bibliogràfica”.

Revista El Campo, Madrid 16 de maig de 1892.

Tolosa referix una carta que von der Lasa li envia datada a Wiesbaden el 27 de març de 1892, en la qual insta el Dr. Tolosa que “realitzen un servici a la literatura d'este joc”, que informe els bibliotecaris de tota Espanya perquè busquen la primera col·lecció impresa de problemes, de Francesch Vicent a València el  1495 i hi afig “si el descobrixen, potser el trobaran enquadernat amb un altre llibre”.

Menciona von der Lasa una altra carta escrita a José Brunet perquè dirigisca el seu prec a l'Associació Excursionista de Catalunya, i li pregunta “per què no podria succeir el mateix respecte al tractat de Vicent, si algú vulguera dedicar-se activament a buscar-lo?”. I parla de les seues perquisicions a Madrid, a la Colombina, a Paris, que qualifica de superficials. Tolosa –eixe és el seu esperit– agafa la torxa: “Tot i que se’ns puga qualificar-nos d'il·lusos, encoratgem l'esperança que encara subsistix a Espanya algun exemplar de l'antiga obra tan repetidament anomenada”.

Estem convençuts que l'exemplar que es va posar a la venda a Barcelona l’any 1913, va aparéixer fruit de la constant evocació del llibre per tan admirables hòmens. S'hauria localitzat l'obra d'haver existit el premi? Creiem fermament que sí.

Von der Lasa ens meravella per la seua tenacitat, honradesa extrema i per la presa de consciència que ell té i estén del valor del llibre de Vicent. Mobilitza l'avantguarda dels estudiosos espanyols de l'època: Tolosa, Brunet, Pin i Soler, Paluzíe, Fàbregas.

Proposem ara, en esta taula que compartim tres amics espanyols amb tres molt distingits investigadors alemanys, la creació d'eixe premi, en just tribut a von der Lasa. Li devem, en justa reciprocitat, este camí de retorn a les seues preades i nobles idees.

Nom del premi: Premi Internacional von der Lasa.