Al llarg del poema es transcriu una partida completa, disputada íntegrament amb les regles actuals dels escacs(**). És, sens dubte, la primera partida disputada amb les regles actuals, amb la dama i l'alfil amb el mateix moviment que en els nostres dies.
Este fet, la seua plena vigència actual, que puga reproduir-se hui en dia per qualsevol aficionat, fa que encapçale els repertoris històrics i antologies de partides.
En la partida, Castellví conduïx les peces roges (blanques) i Vinyoles les peces verdes (negres) i Bernat Fenollar actua d’àrbitre. Les jugades, així com el reglament dels nous escacs, es transcriuen als marges de les 64 cobles, com els escacs del tauler; un homenatge al joc i una dificultat extra que van haver de véncer els poetes en la perfecció de la seua obra. A continuació transcrivim la partida:
..:::..
(**)Convé recordar que en els escacs àrabs la peça que ocupa el lloc de l'actual reina, anomenada firzan, alfersa en el Libro de los Juegos d'Alfons X el Savi (1283), té un moviment misèrrim, només es desplaça una sola casella en diagonal.
També és molt restringit el moviment de l'alfil perquè realitza un salt de dos caselles en diagonal i pot travessar una peça, pròpia o aliena in(ter)closa. El I Festival d'Escacs Antics celebrat a Sogorb el 2002, amb el tauler com a banc de proves, va posar en evidència que, en realitat, es tracta d'un joc diferent.